Dia Internacional de la Dansa 2016
Missatges i activitats per a celebrar aquest dia
El 29 d'abril se celebra, com cada any des de 1982, el Dia Internacional de la Dansa. Establit pel Comitè Internacional de la Dansa de l'Institut Internacional del Teatre, pertanyent a la UNESCO, amb aquesta efemèride es pretén celebrar la Dansa, gaudir de la universalitat d'aquesta forma d'art i creuar barreres polítiques, culturals i ètniques, així com acostar a les persones amb un llenguatge comú: la Dansa. Enguany, a més, ha coincidit amb el merescut èxit de, precisament, una companyia de dansa valenciana en l'última edició dels premis Max: Ananda Dansa i el seu Pinoxxio.
A tot el món, organitzacions de diversa índole se sumen a la celebració d'aquest dia amb diverses activitats. A Espanya, la Companyia Nacional de Dansa i Plena Inclusió Madrid sumen forces i organitzen una jornada en Matadero Madrid en la qual, sota el lema "en dansa per la inclusió social", es convida a ballar a totes les persones que ho desitgen, defensant sobretot l'accés de les persones amb discapacitat intel·lectual, des del convenciment que la participació en la cultura és una de les millors maneres d'avançar cap a la inclusió social. Per la seua banda, el Museu Reina Sofia organitza dues jornades amb la voluntat de donar visibilitat i integrar en els seus espais una pràctica artística cada vegada més present en la seua programació, les seues línies de recerca i la Col·lecció. Finalment, a València la Universitat de València ha organitzat un Flash Mob en la Facultat de Magisteri.
A més, cada any, el Comitè Internacional de la Dansa selecciona a una personalitat d'aquest sector per a escriure un missatge que commemore aquesta data i es transmeta a tothom. Prestigiosos coreògrafs i ballarins com Merce Cunningham, Jiri Kylian o l'espanyol Israel Galván han sigut honrats amb l'encàrrec en anys anteriors i enguany el responsable del text ha sigut Lemi Ponifasio, coreògraf, ballarí, director d'escena i dissenyador samoano i neozelandès. Aquest és el seu missatge, en forma d'oració:
"Toca el cosmos
la font de la divinitat,
il·luminant
el rostre dels ancestres
perquè puguem veure als nostres xiquets.
Entreteixida per damunt, al costat, sota,
harmonitza tot el que hi ha dins de
la nostra carn i dels nostres ossos
i de la memòria.
La Terra gira,
els humans emigren en massa,
les tortugues es reuneixen en silenciosa alerta,
el cor està ferit.
Feix de la dansa
un moviment d'amor,
un moviment de justícia,
la llum de la veritat".
També el president del Consell Internacional de la Dansa de la UNESCO, Alkis Raftis, ha volgut sumar-se a aquesta celebració amb un missatge propi:
"Els reportatges de premsa sobre la dansa se centren en els espectacles de dansa, però rares vegades en l'ensenyament de la dansa. No obstant açò, l'aprenentatge de la dansa està més estès que la dedicació a l'espectacle: deu vegades més persones practiquen la dansa en escoles en comparació de les quals actuen ballant en l'escenari.
L'actual crisi econòmica no va afectar pràcticament a les escoles de dansa: mentre que moltes empreses van tancar, molt poques escoles de dansa ho van fer, i en el pitjor dels casos solament van perdre alguns estudiants. Açò demostra, una vegada més, que la dansa és una de les necessitats més bàsiques: la gent opta per a reduir altres despeses en lloc de deixar de pagar per les seues classes de dansa.
Els subsidis estatals a les escoles i conservatoris públics van ser reduïts, per la qual cosa aquests recorren cada vegada més als patrocinadors privats. Les escoles privades es basen en les quotes pagades pels estudiants pel que recorren cada vegada més a la publicitat per a atraure a més estudiants. Augmenten la gamma de danses impartides, organitzen esdeveniments, es tornen més flexibles i obertes a l'exterior.
Desafortunadament, les organitzacions en alguns països tracten de limitar el nombre de professors de dansa pressionant als governs perquè reconeguen només els títols oferits per ells. Creiem que l'Ensenyament de la Dansa ha d'estar oberta a tots, sense cap restricció. Gens ha d'impedir a les persones l'ensenyament, l'aprenentatge o la realització d'un Art, ja siga Música, Teatre, Dansa, Pintura o Poesia.
Animem a tots a estudiar seriosa i formalment per a obtenir un Certificat i Diploma d'Estudis amb la finalitat d'obtenir la confiança dels estudiants, però insistim que les qualificacions no han de ser restrictives, mantenint l'ensenyament lliure en les escoles privades. Els governs han de resistir davant la pressió de grups d'interès que intenten crear el seu propi monopoli en qualsevol Art.
Els bons professionals estan disposats a confiar en el seu talent, el seu coneixement i la seua reputació, no en els privilegis de titulacions concedides a uns altres per a impedir que els altres puguen competir o comparar-se amb ells. L'Art, per definició, és incloent, no excloent.
El Dia Mundial de la Dansa 2016 es dedica a mantenir una política de portes obertes en l'Ensenyament de la Dansa".
