Los hermanos Machado és la història d'un viatge dins d'una casa. Los hermanos Machado és la conversa que mai es va tindre, aqueix llarg diàleg on sorgeix el no dit, el callat, el per dir. Los hermanos Machado és un recorregut per la relació fraterna, plena d'afecte, de comprensió... de recels, dependència i necessitat de fractura. Los hermanos Machado és fraternitat, és ruptura, tal vegada retrobament. Los hermanos Machado és un tu a tu, entre els personatges i entre els actors; i entre aquests i el públic.

Amb la seua habitual clarividència Antonio Machado, el poeta més jove de la Generació del 98, ja cantava a les dues Espanyes abans de patir-les en la terrible Guerra Civil. Antonio Machado és el paradigma de l'amant d'aquest país, apassionat dels seus paisatges i les seues gents, meditabundo pensador transido per l'esperit del 98, sempre va voler veure canviar per a millor aquesta terra de camps. I va apostar personalment per això espentant un republicanisme en el qual creia de manera racional i visceral a un temps. Per això va estar amb la República des del minut un i per això la va defensar fins al final enfront dels qui l'abandonaven en una guerra fratricida.

"Españolito que vienes 

al mundo, te guarde Dios.

Una de las dos Españas

ha de helarte el corazón."

-Antonio Machado

A l'altre costat de la trinxera el seu germà major, Manuel, aquell que li va conduir en els seus primers passos poètics i vitals, aquell amb el qual va conéixer l'èxit social de les seues autories compartides com a autors de teatre, aquell germà a qui sempre va poder recórrer estava ara a Burgos del costat dels revoltats. Malgrat aquesta situació mai escriurien res en contra l'u de l'altre. Tota una guerra això sí sabent que un feia el que més podia fer mal a l'altre; donant discursos, escrivint poemes, acceptant acadèmies. Dient que no hi havia dos Espanyes sinó una, gran i lliure i acabdillada Espanya.

"De tu soberbia campaña, 

Caudillo noble y valiente, 

ha resurgido esplendente 

una y grande y libre España."

-Manuel Machado

SINOPSI

Situats en bàndols diferents Antonio ha romàs fidel a la República fins al final mentre que Manuel, no obstant això, ha estat a Burgos escrivint lloes a Franco. Quan Antonio mor a Cotlliure, Manuel viatja fins allí des de Burgos a la casa que compartien la seua mare i el seu germà. A Cotlliure es troba amb la mort de la seua mare als dies d'Antonio i així doncs el seu germà José li retira la paraula.

Amb aquest passat a l'esquena, Manuel no pot deixar de rememorar al seu germà Antonio a la seua casa, i té amb ell la llarga conversa que no va poder tindre durant la guerra. Eixe diàleg dolorós i guaridor servirà perquè tots dos recorden tot el viscut junts: els seus anys com a autors teatrals d'èxit, els amors d'un i l'altre, la seua joventut de bohemis modernistes, la seua infància en un pati de Sevilla... Són família malgrat tot, encara que ara siguen una gran família trencada i separada per la mort... o no.