L'espectacle Una habitación propia és la trobada de Virgínia Woolf amb el públic del segle XXI. Aquest fascinant discurs, irònic i emocionant, amb música en directe, és ja un clàssic de l'escena, cinc anys després de la seua estrena. Tan famós com polèmic, quasi un segle més tard, el llibre de la genial autora és, alhora, un mite del feminisme i una joia de la literatura universal.
"Els vaig dir suaument que begueren vi i que tingueren una habitació pròpia", escriu en el seu diari Virgínia Woolf en 1928. Acaba de donar una sèrie de xarrades, a Cambridge, a la primera generació de joves universitàries, sobre el tema de les dones i la literatura, que són l'origen d'aquest text indispensable.
Esta conferència que hui recorre els escenaris és una experiència imaginària, vívida i humorística. Desemboca com un va riure inexorable en algunes de les idees més intel·ligents i d'aparença més senzilla sobre el paper de les dones en el món.
Virgínia Woolf escriu Una habitació pròpia quan està succeint la major revolució social de tots els temps: la igualtat d'homes i dones davant la llei. Només fa nou anys que se li ha concedit el vot a la dona.
"Sou conscients que les dones potser som l'animal més discutit de l'univers?", ens pregunta l'escriptora britànica.
LA CRÍTICA HA DIT:
"Magistral. I en el cos a cos amb l'espectador, superba Clara Sanchis. Fa comèdia i fa tragèdia." Javier Villán. El Mundo.
"El vendaval d'aplaudiments no para de sonar." Marcos Ordóñez. El País.
"Un espectacle tan irònic com provocador, tan dur i aclaparador com a bell i feridor. Una pletòrica Clara Sanchis, una actriu plena de força i delicadesa, de fermesa i decisió, es funde i es confon amb Woolf durant la més d'hora i quart de monòleg, interromput únicament per les notes d'un piano que ella mateixa toca amb idèntic mestratge amb la qual utilitza la seua veu, el seu moviment corporal i el seu gest sobre l'escena". José Miguel Vila. Diario Crítico.
"Vagen a veure-ho, porten a quanta més gent jove millor, que es revele la mentida imposada. Hi ha massa dones sobre la terra condemnades a no tindre, mai, la seua habitació pròpia". Marifé Santiago Bolaños. Clàssiques i Modernes
